El nostre 11-S

Ahir va ser la diada de Catalunya. Entre altres. I dic entre altres perque a la gent, aquest dia, li ha donat per fer l'imbecil els ultims anys, ja sigui fent cops d'estat a chile amb l'ajuda de la CIA o llençar avions contra edificis a Nova York. Que hi farem. Jo, evidentment, hem quedo amb l'11 de setembre català, que és el de casa i el que més merit té, doncs ja portem 293 anys queixant-nos del mateix.

Els actes van ser els de sempre a Barcelona, on els independentistes radicals (rojos separatistas amigos de ETA, que diria Angel Acebes) van xiular a gairebé totes les formacions politiques, es van fer discurssos de propaganda feixista a la catalana al fossar de les moreres i després el típic concert al passeig Lluis Companys. No parlo del festeig institucional al parc de la Ciutadella perque és molt "ñoño".

Aquest concert que van fer a l'Arc de Triomf, hem va semblar lamentable. Cada any el nivell és més baix, tant, que fins i tot va tocar un grup de batucada, música que no està gens malament, pero de dubtosa procedencia catalana. Un altre cantautor que va cantar era d'un poble d'alacant, que si defenses les tessis dels països catalans està molt bé, pero que de català, català, en té poc. Jo no es que sigui un Ultra de la pàtria catalana, pero abans al menys cantaven grups com Els Pets o Lluís Llach.

Bé, el resum d'aquest dia festiu a Catalunya ja està fet. Els que estavem pel concert ens ho vem passar bé prenent birres i petant la xerrada. Suposo que igual que la resta de gent que rondaba el lloc i que inclús es varen quedar passades les 12 de la nit. El despertador del dia següent no el tindrien posat gaire aviat. Si es que el posen, clar. Que cabrooooonnnsss!!!!